Unitat-1 Les activitats econòmiques 

Ìndex:

1-Necessitats humanes i béns econòmics.

    1.1- L’economía.

    1.2- Els béns econòmics.

    1.3- La producció de béns al llarg de la història.

2-Els factors de producció i els sectors econòmics.

    2.1-Els factors de producció.

    2.2-Els sectors econòmics.

3-Els agents econòmics i el món laboral.

    3.1-Els agents econòmics.

    3.2-El món laboral.

    3.3-El problema de l’atur.

    3.4-El sector públic.

4-Sistemes econòmics.

    4.1-L’economía del mercat.

    4.2-L’economía centralitzada.

    4.3-El sistema mixt.

5-Indicadors econòmics i socials

    5.1-Els indicadors econòmics.

    5.2-Els indicadors socials.

1-Necessitats humanes i béns econòmics.

1.1- L’economía.

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis. Habitualment fa referència a l'activitat econòmica d'un estat, però també s'utilitza per a altres àmbits.

1.2- Els béns econòmics.

Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir. Hi ha béns lliures que són il·limitats o abundants, com el sol i l’aire, que no tenen una utilitat estrictament econòmica. D'altra banda, hi ha els anomenats béns econòmics, que són escassos i tenen un valor de mercat, és a dir, un preu. Per tal d'obtenir aquests béns l'activitat económica preveu tres etapes:  

Producció: Primera etapa de l’activitat econòmica que consisteix en combinar diversos factors per tal d'obtenir els béns produïts o els serveis requirits.

Distribució: Fase que consisteix en fer arribar els béns produïts als seus consumidors.

Consums: Última etapa de l’activitat ecònomica per qual les persones consumeixen els béns o utilitzen els serveis que satisfan les seves necessitats.

1.3- La producció de béns al llarg de la història.

Al Paleolític els humans vivien d’allò que el medi els oferia(caça, pesca, recol·lecció de fruits). Al Neolític, amb l’aparició de l’agricultura i la ramaderia es produeix una evolució tècnica, l’especialització i l’aparició d’excedents que facilita l’intercanvi dels productes. A finals del segle XVIII amb la Revolució Industrial es comencen a utilitzar a gran escala noves fonts d’energia i màquines. Canvia el sintema de producció i el model de societat (burge j cghulyçn5eaz<sia i proletariat)  

2-Els factors de producció i els sectors econòmics.                                    

2.1-Els factors de producció.

Per produir béns i serveis són necessaris els factors de producció, que són:

Els recursos naturals: Els recursos naturals. Per produir molts béns són necessàries les matèries primeres que ofereix la natura: els minerals, els boscos, l'aigua, la terra, etc. Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables; cal no explotar en excés aquest darrer tipus de recursos.  

El treball: La divisió del treball vol dir que no totes les persones produeixen els productes que li calen.

És l’esforç que fan les persones per a produir béns i serveis.

Les persones treballen per a una empresa per a obtindre un salari, però també poden treballar independentment.

El capital: No és tan sol els diners que es destina per a produir els béns sinó també els utensils que s’utilitza per fer-los

Hi ha tres tipus de capital:

    Capital Físic: Constituït pels elements materials, com la maquinària.

    Capital Humà: Són les persones que estan capacitades per fer aquest treball.

    Capital Financer: Són els diners necessaris per a produir béns. Aquests diners           

    pertanyen al propietari de l’empresa.

2.2-Els sectors econòmics.

La població activa es distribueix en tres grans sectors econòmics:

Sector primari: Les principals activitats del sector primari són l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura (explotació dels boscos), l’apicultura, l’aqüicultura, la caça, la pesca i la mineria. Altres activitats que es podrien contemplar dins del sector primari, o fins i tot la minería, es acostumen a considerar dins del sector energètic.

Sector secundari: Es troba conformat per l'activitat industrial, la mineria, la construcció i la producció d'energia. Bàsicament es tracta de transformar primeres matèries en productes elaborats o semielaborats, que són la base d’altres activitats industrials. En el procés productiu es combinen els diferents factors de producció i es generen residus.

Sector terciari:No produeixen béns materials, ofereixen serveis destinats a satisfer les necessitats de la població o de les empreses.

S'anomena sector serveis.

3-Els agents econòmics i el món laboral.

3.1-Els agents econòmics.

Els agents econòmics són les famílies, les empreses i el sector públic.

Aquests, també s'anomenen els decisors  de l'economia ja que són els que prenen decisions renunciant a les opcions no escollides i aquestes decisions depenen del sistema econòmic en què operin.

Les famílies: Les famílies decideixen racionalment. En aquestes decisions influeixen les preferències i el nivell d'ingressos, tot i que aquest últim és el més important ja que de res serveix tenir perferències sense tenir pressupost.

Les empreses: Les empreses prenen decisions racionals sobre la producció i distribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques. Pel que fa a les empreses privades, n'hi ha de diferents tipus: 

    L’empresa individual:Una empresa individual es aquella on una única persona            

    resulta ser-ne el propietari, a més de ser el responsable de la presa de decisions i    

    tenir el control de l'empresa.

    L’empresa col·lectiva: L'empresa és iniciativa d'un grup de socis que en            

    comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.  

L’Estat. El sector públic: Aquestes empreses generalment es dediquen a serveis basics o bé a sectors com I' energia i les comunicacions. Aquestes empreses es financen, bàsicament, mitjançant els impostos que paguen les famílies i les empreses privades. 

    

3.2-El món laboral.

 

La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada), i la que està en disposició d'incorporar-se al món del treball i busca feina (població aturada). La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no están en condicions de fer-ho o bé no pretenen fer-ho en un moment determinat: la mainada, els joves en edat laboral que estudien, les mestresses de casa, els jubilats, les persones que no poden treballar per motius de salut i els qui viuen de renda. El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové basicament de les empreses i el sector públic, que necessiten ma d'obra per dur a terme les seves activitats. L'Estat intervé en el mercat laboral per tal de regular-lo mitjançant lleis i normatives. El mercat laboral es força rígid ésa dir, no crea nous llocs de treball de manera acelerada o il-limitada.  

 

 

3.3-El problema de l’atur.